Araucaria

L'araucària de Xile o pi de Xile (Araucaria araucana), és una espècie d'arbre perenne de la família de les Araucariàcies. És una espècie declarada en perill d'esdevenir extinta per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura i inclosa a la seva llista Vermella.

Descripció:

Pot atènyer fins a 40 metres d'altura i el seu tronc a 2 m de diàmetre. Les seves fulles són gruixudes, en forma d'esquama, triangulars, de 3–4 cm de llarg i d'1–3 cm d'ample a la base i amb les vores i la punta agudes.

Reproducció:

és una planta de sexualitat dioica, però ocasionalment es veuen individus amb els dos sexes en el mateix peu (monoics). Les pinyes masculines són oblongues i amb forma de cogombre, de 8–12 cm de llarg i 5–6 cm d'ample. Les pinyes femenines maduren 18 mesos després de la pol·linització, són globoses, de 12–20 cm de diàmetre, amb uns 200 pinyons que fan de 3 a 4 cm de llarg.

Ecologia i hàbitat:

Es originari del centre i sud de Xile i l'oest de l'Argentina. Generalment, creixen en zones de més de 1.000 m d'altitud amb molta neu a l'hivern, però també es troben al sud del Brasil. Els arbres juvenils tenen un port piramidal o cònic i quan són madurs fan una mena de para-sol. Prefereixen un sòl ben drenat lleugerament àcid o volcànic, però toleren gairebé qualsevol terreny ben drenat.

Altres curiositats:

L'araucària de Xile és un arbre ornamental molt estès. Prefereix els climes temperats amb molta pluviometria, tolera glaçades fins a uns -20 °C; pot créixer al nord d'Europa i fins i tot en parts del Canadà.Els seus pinyons són comestibles i se'n cullen molts a Xile i Brasil. Però no apareixen els pinyons fins que aquestes araucàries tenen de 30 a 40 anys. Actualment, rarament se'n fa servir la fusta, la qual era sagrada per als amerindis maputxes. Aquest arbre està protegit legalment; des de l'any 1971 està inclòs en la llista CITES com a espècie amenaçada.

Tornar a Xile