Pappea capensis és un arbre sud-africà de la família Sapindaceae . És l'única espècie del gènere Pappea . Els noms comuns inclouen la pruna jaqueta, l'arbre Indaba i el cirerer bushveld.

Curiositats:

El nom genèric Pappea rep el nom del metge i col·leccionista de plantes alemany Karl Wilhelm Ludwig Pappe ; el nom específic capensis fa referència al sud d'Àfrica.

Altres representants de la família a Sud-àfrica són les groselles falses ( Allophylus spp.), l'olivera de sorra ( Dodonaea viscosa ) i el globus vermell bushveld ( Erythrophysa transvaalensis ).

Aquestes varietats separades abans conegudes ( Pappea capensis var. capensis i P. capensis var. radlkoferii ) són ara àmpliament acceptades com a variació regional amb dues formes; una forma àrida de zones més seques i una forma més exuberant de regions de major pluja.

L'arbre Indaba de Lobengula és un exemple antic d'aquest arbre, es troba a la casa estatal de Bulawayo a Zimbabwe 

El fruit és menjat per diversos ocells i animals frugívors que al seu torn distribueixen les llavors en els seus excrements. Les fulles són explorades per caça com ara elefant , girafa , kudu , nyala , bushbuck , duiker gris i animals domèstics.

La pruna  està registrada com a aliment de larves de les següents papallones del sud d'Àfrica:

·         Papallona de cua de cabell comuna ( Anthene definita )

·         Papallona Playboy marró ( Virachola antalus )

·         Charaxes taques de perles ( Charaxes jahlusa )

·         Forester de bandes d'or ( Euphaedra neophron )

Les flors d'olor dolça atrauen una gran varietat d'insectes i ocells. La llavor està parasitada per un petit insecte vermell brillant ( Leptocoris hexophtalma ) que xucla l'oli de la llavor a terra sota l'arbre.

La fruita deliciosa i molt sucosa amb un gust agri s'utilitza per fer conserves, gelea, vinagre i una beguda alcohòlica.

Les fulles, l'escorça i l'oli extret de la llavor s'utilitzen medicinalment contra la calvície, la tiña, les hemorràgies nasals, les queixes al pit, les infeccions oculars i les malalties venèries. L'escorça també s'utilitza en encants protectors que s'escampen a terra. Algunes investigacions han informat que les fulles són molt efectives per matar cargols. Les infusions de l'escorça també són utilitzades pels guerrers masai kenyans per guanyar valor, així com un afrodisíac i un tònic que enforteix la sang. L'arrel s'utilitza per via oral o com a ènema i com a purgant per al bestiar.

La fusta és dura, marró clar amb un tint vermellós, dura i pesada amb una veta retorçada. Hi ha poca diferència entre el duramen i l'albura. Les tiges poques vegades aconsegueixen una circumferència significativa i, per tant, no donen molta fusta utilitzable. Aquest arbre s'utilitza com a font important d' herbes medicinals

Ecologia i hàbitat:

La pappea està molt estesa al sud d'Àfrica des del Cap Nord fins al Karoo més sec , Eastern Cape , KwaZulu-Natal , Moçambic , Zimbabwe i cap al nord fins a Botswana i Zàmbia . Es troba a matolls , matolls riberencs, pastures boscoses i afloraments rocosos a pastures , així com a matolls i sovint es troba als monticles de tèrmits .

Descripció:

Pappea capensis (arbre petit a mitjà amb una alçada de 7 a 13 metres  és una planta perenne, resistent i de llarga vida.

Les fulles són alternes, simples i oblonges, de textura dura i ondulades. Les fulles estan amuntegades als extrems de les branques. El marge de la fulla canvia d'un creixement jove amb dents pronunciades a gairebé llis en les fulles madures.

Reproducció:

Les flors verdoses surten sobre aments a les aixelles de les fulles. Pappea capensis és monoica amb flors que passen per una fase masculina diferent seguida d'una fase femenina igualment diferent. Els arbres floreixen de setembre a maig i el fruit es produeix de febrer a juliol. La densa corona és popular entre els ocells nidificants, ja que ofereix bons llocs de nidificació

El fruit és una càpsula verda peluda de 10 a 15 mil·límetres (0,4 a 0,6 polzades) de diàmetre que es divideix per produir una polpa de color vermell ataronjat que conté una sola llavor negra. El fruit vermell és menjat per ocells, animals i humans. La pruna  està relacionada amb el litchi

Tornar a Sudàfrica