Aloe arborescens és una espècie que es distribueix des del sud d'Àfrica tropical fins al sud d'Àfrica. És una planta crassa que es troba en turons i muntanyes, adaptada a diferents hàbitats. És molt atractiva i se sol cultivar per plantar en jardins i parcs per la seva gran vistositat. És una "must-have" de la jardineria, si es vol cultivar plantes curatives indígenes. En anglès se l'anomena amb el nom comú d'Aloe krantz, que fa referència al seu hàbitat kranz, penya-segats o crestes rocoses; kransaalwyn (en la llengua afrikaans), ikalene (en el dialecte xhosa), inkalane or umhlabana (en el dialecte zulú)
Ecologia i hàbitat
Aquesta espècie es distribueix principalment en les zones de precipitacions d'estiu de l'est del país. Té la tercera més àmplia distribució de qualsevol àloe; es produeix a partir de la península del Cap al llarg de la costa est, a través de KwaZulu-Natal, Mpumalanga i la província de Limpopo, i més al nord a Moçambic, Zimbabwe i Malawi. És un dels pocs àloes que es poden trobar cada vegada a més altitud respecte el nivell del mar fins als cims de les muntanyes.
L'àloe krantz s'adapta a molts hàbitats, però en general es troba en zones muntanyoses, en crestes exposades i afloraments rocosos. També es troba en matollars densos.
Les espècies anteriorment conegudes com a Aloe mutabilis ara es consideren sinònimes d'Aloe arborescens. És una forma que habita els penya-segats amb petites rosetes menys ramificades; fa espigues de flors de color vermell i és més evident en alts altiplans interiors de les províncies del nord de Sud-àfrica.
Descripció:
Aloe arborescens es desenvolupa com un arbust de múltiples caps o inflorescències que arriba fins als 2 o 3 metres d'alçada. Encara que és un arbust amb moltes inflorescències, ha estat considerat nacionalment com un arbre.
Les fulles es reuneixen en una roseta, són de color verd gris i els marges estan armats de dents pàl·lides i conspícues (evidents).
Reproducció:
Presenta unes espigues de flors d'un color taronja intens (el més comú), quan ja són madures, que neixen en abundància durant els mesos de maig i juliol (és a dir, durant l'hivern de l'hemisferi sud). També n'hi ha formes de color groc i altres de dues coloracions combinant el taronja gairebé vermell i el groc. La inflorescència generalment no es ramifica i en creix una de sola des d'una roseta basal. Igual que amb tots els àloes, les flors produeixen nèctar i són atractives per a molts tipus d'aus, en particular les petites i acolorides sunbirds, que voletegen de flor en flor a la recerca de nèctar. Les flors també atreuen les abelles.