Acàcia

La  majoria d'espècies (950) es troben a Austràlia i la resta es reparteixen entre l'Àfrica (135), sud d'Àsia i el continent americà.

Es coneixen unes 135 espècies d'acàcies africanes.

Les acàcies africanes, a diferència de les australianes, presenten espines i produeixen beines comestibles.

Per a distingir-la d'altres espècies ens podem fixar en les espines, en presenta de dues menes llargues i rectes i en forma de ganxo

Acacia tortilis

Curiositats:

Fulles, beines i llavors són comestibles i les utilitzen tant les persones com els animals, les beines són recollides per vendre als mercats, les llavors són riques en proteïnes i fòsfor.

Proporciona ombra per als animals i les pastures que creixen millor a la seva ombra

De la fusta s'obté llenya i carbó vegetal, crema lentament i produeix poc fum quan s'asseca.

Les branques espinoses s'utilitzen per fer tancats pel bestiar.

Les fulles, l'escorça, les llavors, i una goma de color vermell s'utilitzen en medicina tradicional.

El nom Acàcia prové del grec akakia, que deriva d'akis que significa espina, i fa referència les llargues i dures espines situades a la base del pecíol de cada fulla.

Les acàcies tenen usos forestals (fusta, goma aràbiga), ornamentals, culinaris o medicinals

Descripció:

La copa pot ser arrodonida o plana, fins a 20 m d'alçada

Les acàcies són arbres o arbusts, generalment de fulles compostes pinnades però que en alguns casos tenen els pecíols que fan la funció de les fulles (fil·lodis). 

De vegades són plantes espinoses que ocasionalment poden acollir en simbiosi a formiguers.

Reproducció:

Les flors són menudes i amb cinc pètals, normalment de color groc. El fruit és un llegum.

Floreix de forma abundant, planta mel·lífera.

Ecologia i hàbitat:

Molt resistent a la sequera a les gelades i al foc.

Tornar a Sudàfrica