Argania spinosa (sinònim: A. sideroxylon Roem. i Schult.) és una espècie de planta de flors que pertany a la família Sapotaceae. És endèmica dels semideserts calcaris del sud-oest del Marroc i de la regió de Tindouf, a Algèria, i és l'única espècie del gènere Argania.
Curiositats:
En alguns llocs del Marroc, l'argània pren el lloc de l'olivera com a font de recursos, ja que es fa servir com a farratge, combustible i fusta. És el combustible de la societat berber, especialment a prop d'Essaouira. Les cabres sovint s'enfilen a les argànies per menjar-se'n les fulles.[1]
L'oli d'argània es produeix en diverses cooperatives de dones de la regió. La majoria de les tasques per a l'extracció de l'oli són intensives, com ara extreure'n la polpa (que es fa servir com a menjar per als animals) i triturar els fruits entre dues pedres com si fossin nous. Les llavors es treuen i es torren, i això dóna un gust característic a l'oli.
Ecologia i hàbitats:
Els boscos d'argània cobreixen 8.280 km² i han estat declarats Reserva de la Biosfera per la UNESCO. La superfície d'aquests boscos ha minvat un 50% durant els darrers cent anys a causa del seu ús com a combustible, la pastura i el cultiu intensiu. La millor protecció per conservar l'argània podria ser el recent desenvolupament de la producció d'oli d'argània per exportar-lo com un producte d'alt valor comercial.
Descripció:
L'argània creix fins als 8-10 metres d'alçada i viu uns 150-200 anys. És espinosa, amb el tronc rugós. Té petites fulles de 2-4 cm de longitud, ovals amb l'àpex arrodonit.
Reproducció:
Les flors són petites, amb cinc pètals groc-verdosos; floreix a l'abril. El fruit és de 2-4 cm de longitud i 1,5-3 cm d'amplada, amb una pell gruixuda que envolta la closca, amarga i amb una fortor desagradable; aquesta closca envolta els fruits, que contenen 2-3 llavors riques en oli. El fruit triga un any a madurar, fins al juny-juliol de l'any següent.