Pertanyen a aquesta regió les illes de la Mediterrània oriental, les majors Creta i Xipre , i gran nombre d'illes menors ( Corfú , Eubea , Rodes , Lesbos , etc.), moltes d'elles agrupades en arxipèlags ( Dodecanès , Cíclades , illes Jòniques , illes Dálmatas , etc.); i àmplies zones continentals del sud-est de Europa ( península dels Balcans , incloent el seu extrem sud, el Peloponès ) i de l'oest de l'Àsia ( península d'Anatòlia , Llevant mediterrani ) i nord-est de l'Àfrica ( Egipte i Líbia ).

És una regió de bosc mediterrani que ocupa 143.800 quilòmetres quadrats a la conca de la Mediterrània oriental. S'estén des Kemer a Turquia, per la costa sud de Anatòlia , entre el Taure i el Mediterrani, fins Alejandreta , i des d'aquí es divideix en dues branques: d'una banda continua cap a l'est per la frontera turc-siriana, entre el Antitauro i el desert de Síria , fins a l'Iraq, i de l'altra recorre la costa mediterrània cap al sud a través de Síria, Líban, Israel, Palestina i Jordània.

Les principals comunitats vegetals d'aquesta ecorregió són el matoll escleròfil ( maquis ), la pineda, dominat pel pi blanc ( Pinus halepensis ) i el pi de Creta ( Pinus brutia ), i l'estepa i devesa seca ( Quercus )

La Conca Mediterrània presenta una superfície amb clima mediterrani de 2.300.000 km2 al voltant de la mar Mediterrània. Hi ha unes 19.000 espècies de les quals el 21% són endemismes.
El clima es caracteritza per estius molt secs a causa de la influència de el potent anticicló de les Açores, i per hiverns humits a causa de el pas dels ciclons. Una marcada continentalitat es tradueix en la presència de tempestes durant l'estiu i fred intens a l'hivern amb gelades habituals que poden actuar com a factor limitador per al desenvolupament de les plantes.
En general, la vegetació de la conca mediterrània ha estat subjecta a intensos canvis causats per l'activitat humana al llarg de milers d'anys. Molts dels boscos han reduït en grandària i han estat reemplaçats per comunitats arbustives conegudes com màquies, brolles o matolls.
La vegetació de la conca mediterrània es representa extensament al Jardí i es subdivideix en tres zones: la Mediterrània oriental, la Mediterrània occidental i el nord d'Àfrica.

La Mediterrània oriental correspon a les zones compreses entre Itàlia i el Caucas. Les principals zones representades inclouen els països de Iugoslàvia, Albània, Grècia i l'illa de Creta; i en la part més oriental, Turquia, Síria i el Líban fins endinsar-se en els territoris de l'Caucas.

A la zona Mediterrània del JBB  destaquem:

El 1994 es van plantar algunes alzines i arbres mediterranis a la Festa del tast de la natura, amb el suport de Catalunya radio.

Les vinyes plantades a la festa del 5è aniversari del jardí el 2004

Les brolles acidòfiles i calcàries que es van plantar als inicis amb la construcció del jardí.

El Magraner va ser una donació del Real Jardín Botánico de Madrid.

L’Al.loc que va ser esqueixat del JBH i traslladat al JBB, originari de Font i Quer, provinent del primer jardí botànic de la Ciutadella.

L’Olivera de Caimari del 1992 salvada d’unes obres d’urbanització  i les dues oliveres d’Alacant, plantades el 2001, donació de gas natural amb en Pere Duran i Farell, gran promotor del jardí.

Un gran exemplar de garrofer plantat també als inicis amb el suport de TV3

En aquesta àrea hi destaca la plaça dels voluntaris inaugurada al 5è aniversari de l’AAJBB, 1998, sota un gran Pi pinyoner relicte de la ciutat de barraques que hi havia en aquest indret cap al 1950.

Oliveres provinents d'Alacant plantades al JBB

5è aniversari AAJBB, placa dedicada als voluntaris sota el gran Pi que hi ha al centre del Jardí. (Plaça dels voluntaris)

Tornar a la Mediterrània Oriental