El xiprer, ciprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és una conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae).

Originària de l'orient del Mediterrani; abasta una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, fins i tot en àrees muntanyoses, però sempre en llocs on les glaçades no superin els -20 °C.

Ecologia i hàbitat:

Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines.

Descripció:

És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Pot arribar a fer 35 metres d'alt i viure més de mil anys. Presenta dues formes de creixement, segons si es tracta de la varietat stricta o l'horitzinalis. En el cas de la primera té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc, mentre que en la segona presenta una capçada més cònica amb les branques horitzontals. Les fulles són imbricades, molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca.

Reproducció:

La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. L'estròbil femení (con o pinya) és més o menys arrodonit, fa uns 40 mil·límetres. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.

Altres curiositats:

·         Jardineria: ús possible com a tanca viva en llocs de glaçades febles, encara que l'estiu (com a Anglaterra) no sigui càlid.

·         Fusta per a ebenisteria o construcció, perfumada i molt resistent a la podridura. Se sol utilitzar per a la construcció de caixes, i les millors seleccions poden utilitzar-se'n també en taules decoratives, pilotes, torneria, xapes de guitarres, etc.

·         Paravents en conreus hortícoles, per exemple al nord i sud de Catalunya, per defensar-se dels vents de la tramuntana i el mestral, respectivament

Tornar a Mediterrània Oriental