El boix, boix comú, boix blanc o boix mascle, boixos, (Buxus sempervirens) és un arbust del gènere Buxus. El seu nom binomial es format per l'epítet genèric Buxus que prové del mot grec πύξος /pyxos/ llatinitzat en buxus, és el nom que rebia l'arbust. Ambdós mots provenen d'un préstec lingüístic d'alguna llengua d'Àsia Menor. L'epítet sempervirens és un mot compost provinent de les paraules llatines semper (sempre) i virens (verd), és a dir, que sempre està verd.

Curiositats:

• Fusta molt dura, densa, homogènia, sense cor, emprada per a fer els populars "gravats al boix" i culleres, instruments de vent i altres peces (com el "boixos" de fer puntes de coixí).
• Planta medicinal però també tòxica; la seva escorça conté alcaloides (buxina, parabuxina) de pretesa activitat anti-palúdica i colagoga. Pot provocar l'avortament.
• S'emprava antigament a França com a substitut del llúpol en la fabricació de cervesa, però pel seu contingut en àcid nítric es va desaconsellar des de fa molt i ara no té aplicacions nutricionals.
• Jardineria: a banda del seu ús aïllat, es retallen les plantes i se'ls donen diverses formes geomètriques en l'anomenat art topiari. El boix va ser molt usat en la jardineria francesa del segle xviii seguint una tradició que venia des del temps dels romans.
• D'uns anys ençà l'introducció asiàtica  de la papallona del boix, malmet en gran manera les poblacions del boix amb perdues importants d'individus en boscos del Ripollès i el Berguedà.

Descripció:

Nanofaneròfit monoic amb port arbustiu. Acostuma a fer d'1 a 5 metres d'alt per 1,5 metres d'ample. És de fullatge persistent. amb fulles d'1,5 a 3 cm de longitud, oposades, curtament peciolades, coriàcies, glabres lluents a l'anvers, ovades i enteres, verdes tot l'any (a l'hivern sovint vermelloses). Les flors masculines són sèssils amb quatre estams.

Reproducció:

Floreix de març a abril. La fructificació és de maig a juny. Fruit en càpsula ovoide trilocular, conegut com olletes, amb 6 llavors negres i brillants, acabat en 2-4 apèndixs superiors. Tant les fulles com els fruits són verinosos per als humans. La fusta és groguenca i molt dura, i tan densa que no sura. És de lent creixement i fa anys s'explotava molt la seva fusta

Ecologia i hàbitat:

 És una espècie nativa de l'oest i sud d'Europa, nord-oest d'Àfrica, i sud-oest d'Àsia, des del sud d'Anglaterra al nord el Marroc, i del nord de la regió mediterrània fins a Turquia. Buxus colchica de l'oest del Caucas i B. hyrcana del nord de l'Iran i est del Caucas, normalment, es tracten com a sinònims de B. sempervirens. Habita en boscs i matollars damunt sòl eutròfic (ric en nutrients), sec amb calç o de vegades silicis. A la part submediterrània de l'estatge muntà. De vegades descendeix fins a la terra baixa. Viu dels 100 als 1.900 metres d'altitud. Als Països Catalans, es troba a Catalunya i el País Valencià, però no a les Balears, on a Mallorca i Cabrera es fa l'espècie diferent boix baleàric

Tornar a Mediterrània Oriental