L'àlber, àlber blanc, poll àlber, poll/pollancre blanc, àlber argentat, (Populus alba) és una espècie de pollancre. És un arbre de la família de les salicàcies originari del centre i el sud d'Europa i del Marroc fins a l'Àsia Central. El terme Populus alba prové del llatí, de manera que rep el nom de Populus (del llatí: popular) per ser abundant i en gran quantitat, i a més, val a dir que aquest era el nom antic llatí que rebia el pollancre o àlber. D'altra banda, el terme alba (del llatí: blanc) fa referència al dens toment blanc del revers de les fulles.

Curiositats i usos:

Es conrea per a l'obtenció de fusta, ja que són arbres de creixement molt ràpid, i en uns trenta anys poden produir una bona quantitat de fusta útil. La fusta és homogènia, de densitat lleugera, porosa, de secat fàcil i ràpid; resistent a l'abrasió i elàstica. És una fusta blanca i poc resistent, que s'utilitza en fusteria lleugera, per a paviments, embalatges i part interior dels mobles, per a pasta de cel·lulosa per fer paper, panells contraplacats, també llumins per la seva lenta combustió, etc. L'escorça té un colorant groc. El conreu és dificultat pel corc del pollancre, un corc agressiu del qual les larves fan molt malbé, sobretot als arbres joves, en excavar galeries profundes que fan la fusta inutilitzable, si l'arbre no en mor. És difícil i onerós combatre'l.

També es conrea com a arbre ornamental, són generalment utilitzats pel color de la seva escorça, el contrast de les seves fulles i per l'agradable ombra que ofereixen. Són molt freqüents també com a defensa del mar, com a tallavents en camins propers al mar, això és així per la seva facilitat de reproducció vegetativa i longevitat, pot arribar fins als 400 anys i també perquè poden suportar la contaminació.

• Es coneixen molts fòssils de Populus i de Salix, que es remunten des del Quaternari fins al Cretaci superior.
• Com a curiositat trobem que Populus alba presenta aplicacions màgiques: L'àlber blanc (Eadha pels druides) corresponia a la lletra E a l'alfabet druídic Ogham i era molt apreciada. Creien que els dos colors de les seves fulles eren símbol de la dualitat de l'ésser humà, de la vida i la mort, del dia i la nit, del bo i el dolent. Les gemmes i fulles de l'àlber es portaven a sobre per atraure els diners.
• Una llegenda diu que Hèrcules després de la victòria sobre el ca Cèrber, es va coronar una corona feta de fulles d'aquest arbre. La part de les fulles enganxades al cap eren del color clara, mentre que la part de fora era la fosca, pels focs dels inferns. Per aquest motiu és pel qual també va rebre el nom d'Àlber d'Hèrcules. Els sacerdots d'aquest déu portaven la corona de pollancre.
• Oracle celta. Entre els pobles celtes era molt valorat per les seves virtuts medicinals. I a més, s'ha d'afegir que el fet que sigui un arbre molt relacionat amb el vent (les fulles tenen llargs pecíols i tremolen quan bufa, sembla que "parlen") va fer que fos considerat com un missatger dels déus i utilitzada d'oracle per a predir el futur.
• De cops també és associat als viatges astrals.
• Moltes espècies s'hibriden entre si fent la identificació d'individus isolats, de vegades difícil.
• Als llibres de Harry Potter, la vareta més poderosa era feta d'àlber

Descripció:

• Arbre caducifoli corpulent de forma arrodonida i ràpid creixement, de fins a 30 m d'alçada i 1 m de diàmetre, de forma ampla i columnar, de gruix tronc i sistema radical fort, amb nombroses arrels secundàries llargues que emeten multitud de tanys. Escorça llisa, blanquinosa, gris, fissurada, més fosca a la base, amb les cicatrius negroses d'antigues branques.

Fulles:

• Fulles caduques, simples, alternes, ovades o palmades, de vora dentada; cobertes en el revers d'una capa densa de pèls de color blanquinós. Fulles tomentoses en totes dues cares i en el pecíol. Fulles variables en els brots, amb 3-5 lòbuls, blanques i piloses de joves, les adultes amb feix verd fosc, glabre i revers densament blanc-tomentós, limbe molt polimorf. Fulles grans normalment palmatilobulades, de base de cor. Fulles de les branquetes arrodonides o ovades, poc lobulades, amb menys tomento. Aments penjants. Els masculins de 3-6 cm de longitud, llanosos. Els femenins més llargs i prims. A la tardor la coloració és marró o groguenca.

Reproducció:

Flors

• Flors masculines són grans i vermelloses, en aments penjants, flors femenines són de color groc-verdós sobre peus separats. Floreix abans que brotin les fulles.

Fruit i llavors

• Fruit en càpsula bivalva, ovoidea i lampiña. Llavors amb un plomall de pèls.

Ecologia i hàbitat:

Generalment apareixen a les vores i ribes dels rius, a prop dels cabals d'aigua, a terrenys fangosos i profunds, on poden suportar temperatures extremes i certa salinitat, i a llocs bastant humits. No tenen grans requeriments quant al tipus de sòl, ja que pot viure en sòls calcaris. Pel que fa als grans rius europeus de curs permanent cap a la vora del riu es troben els boscos de fusta tova, formats per pollancres tant Populus alba com Populus nigra, i verns (Alnus glutinosa) que contacten amb les salzedes. Com a arbres de ribera, el gènere Populus es caracteritza per la captació d'aigua de capes freàtiques profundes tot i que prefereixen les que no ho són gaire, a les quals poden accedir mitjançant sistemes radiculars de gran longitud. Les plàntules de Populus són heliòfiles, i per tant, incapaces de prosperar sota un dosser dens

Tornar a la mediterrània occidental