El càdec (Juniperus oxycedrus) és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies típic de la regió mediterrània.^[1] És un arbre o arbust freqüent als Països Catalans.

Rep nombrosos noms comuns: càdec, ginebrissa, càdec de fruit gros, ginebre, ginebreta, ginebrina, ginebre d'oli, ginebre de lledons vermells, ginebre femella, ginebre roig, ginebre rojal, ginebrer, ginebrera, ginebró, ginebró fals, oxícedre, sivina, cade, genebre, genebró, ginebra, ginebre de llirons vermells, ginebro, nebrina, oxicedre.^[2][3][4] Els fruits (gàlbuls) s'anomenen gargulls, pilotetes de ginebre i gayubas.

Ecologia i hàbitat:

És un arbust nadiu del sud d'Europa que generalment prefereix hàbitats secs. La seva distribució és molt variable.^[7]

Es localitza principalment en terrenys calcaris i assolellats. Abunda a la terra baixa, en alzinars aclarits, pinedes i garrigues.^[1] El bosc format per càdecs s'anomena cadequer.

A Catalunya, al País Valencià, a Mallorca i a Eivissa el podem trobar a gairebé en la totalitat del territori entre els 0 i els 1.400 metres d'altitud.^[8] És rar a Menorca.

Descripció:

Com el ginebre comú, aquest arbret resta gairebé sempre poc desenvolupat, baix com un arbust, per bé que pot arribar a fer 9 metres d'alçada.^[1] Les seves fulles, repartides en grups de tres, punxants i amb forma d'agulla, tenen dues línies blanques a l'anvers.^[3]

Les branques joves sovint pengen donant-li a la planta un aspecte despentinat.^[3]

Reproducció:

Els fruits són gàlbuls de 6 a 12 mm de diàmetre, són semblants als del ginebre però lluents i de color rogenc a partir del segon any.^[1] Els fruits maduren en 2 anys^[5] i d'ells se n'extreu l'oli de càdec, dit oli ronyer al Rosselló.

Floreix a la primavera, entre els mesos d'abril i maig

Curiositats i usos:

La fusta és aromàtica, de color vermellós, gra fi, molt resistent a la putrefacció, fàcil de treballar; s'ha emprat en ebenisteria i dona bons pilars i bigues. Es cultiva com a ornamental pel seu agradable fullatge.

És utilitzat també per permetre la nidificació d' espècies d' aus insectívores en agricultura ecològica.

S' extreuen olis essencials per ser un bon repel·lent contra els paràsits de la fusta o dels animals.

L'oli essencial, anomenat popularment miera (per tant els seus recol·lectors eren anomenats merlers els qui obtenien la miera als boscatges de càdec per exemple a la Serra de les Neus [no confondre amb Sierra Nevada] d'Andalusia). L'oli essencial encara és obtingut a través de destil·lació de la fusta d'aquest arbust. 

Tornar a la Mediterrània Occidental