Pinus canariensis, el pi canari o pi de Canàries és una conífera endèmica de les Illes Canàries (Espanya). El pi canari es considera, segons una llei del Govern de les Canàries, el símbol natural de l'illa de la Palma, conjuntament amb la gralla.

Ecologia i hàbitat:

De forma natural es troba formant àmplies masses boscoses a les illes de Tenerife, la Palma, Gran Canària i El Hierro, especialment en les tres primeres. A La Gomera coexisteixen poblacions relíctiques naturals (El Garabato i Imada), juntament amb reforestacions realitzades al s. XX. A Fuerteventura i Lanzarote només es troba actualment en repoblacions, si bé a les dues illes hi ha dades que atesten la seva presència en el passat.

Descripció:

L' arbre adult pot arribar a mesurar més de 40 m d' alçada i 2,5 m de diàmetre el seu tronc, encara que el normal és que tingui entre 15 i 25 m d' alçada i un diàmetre d' 1 m. Els majors exemplars coneguts poden assolir fins a 60 metres d'alçada, com el pi de les Dues Pernades a Vilaflor, a l'illa de Tenerife (56m), sent d'especial interès també altres exemplars situats a Pajonales i Inagua, a l'illa de Gran Canària o exemplars de la Caldera de Taburiente a l'illa de La Palma.

L'escorça és de color bru clar, sent gairebé llisa en els exemplars joves, però a mesura que envelleixen s'engrosseix ràpidament i es ressorgeix, adoptant un color vermell brunzit. En els exemplars més vells, el ritidoma, molt engrossit i irregular, forma plaques llises amb l'aparença d'espelmes, d'un color gris cendros.

Les fulles són verdes, aciculars, que es desenvolupen sobre els brots de l'any, erectes i groguencs que creixen de eremes gruixutes, ovalat-cilíndriques i recobertes per escames membranoses bru-roges. Aquest pi posseeix tres acícules per beina, l'únic d'aquest tipus a Eurasia occidental,

Reproducció:

L'època de floració va de març a maig. Com en tots els pins, les inflorescències són cons, estant els masculins i femenins separats en diferents brots del mateix arbre. Els masculins tenen de 5 a 10 cm de llarg, de color groc-verdós, groc daurat en la maduresa, quan alliberen gran quantitat de pol·len aerodivagant. Els cons o estròbils femenins són primer de color vermell intens per passar després a verd.

Curiositats i usos:

El principal valor de l'espècie és forestal, molt útil en tasques de reforestació, donada la seua gran importància en la subjecció de sòls, la seua facilitat per a créixer i desenvolupar-se en terrenys poc evolucionats (malpaïsos), rocosos i amb poca matèria orgànica, a més de la seua alta valenciana, la seua resistència al foc i el seu creixement relativament ràpid.

Com en moltes altres espècies, la fusta del pi canari presenta duramen i albura perfectament diferenciats. L' albura o fusta blanca és molt semblant a la dels pins euromediterranis, d' un color blanc lleugerament vermellós però amb una densitat elevada per a una conífera, d' estructura homogènia i de gra fi. 

Una altra característica molt important és la seva resistència al foc gràcies en part a la gruixuda escorça que cobreix els seus troncs i els aïlla de la calor. A més té la capacitat de rebrotar al tronc i branques gruixutes, així com de cep, emetent vàstags de fulles glauques

Tornar a Canàries