L'orografia i el clima de les illes afavoreix la creació de 'zones de vegetació' o hàbitats que es poden agrupar segons característiques i espècies en comú. Aquestes zones solen trobar-se a altituds més o menys definides, encara que l'altitud varia segons l'orientació (que influeix en la pluviometria) i l'orografia de l'illa o zona de l'illa en la qual es trobi.

Les principals zones són: 

Zona baixa o xerofítica- Tabaibal-Cardonal

Es tracta de zones amb clima mediterrani o saharià i va des de la zona intermareal fins a una altitud que pot arribar fins als 700m, on es troba amb zones de bosc. Aquesta zona té una vegetació suculenta, sovint de tabaibas i cardons o de matoll semidesèrtic, amb aulagues, balos i plantes halòfites. Aquesta zona es troba en perill per l' avenç turístic.

Bosc termòfil

Sol ocupar les franges entre els 200 i 600m d' altitud, fent de transició entre la zona de xeròfita i la forestal pròpiament dita, tenint un clima de tipus mediterrani. Hi són comuns arbres que poden viure aïlladament o en grups, com ara la sabina (Juniperus canariensis), l'ulla (Olea cerasiformis), el llentiscle (Pistacia lentiscus). 

Bosc humit o monteverde

Bosc de laurisilva a la Gomera.

Aquesta zona sol ocupar terrenys de pluges abundants, ocupant majoritàriament les zones favorables del nord de les illes entre els 400 i 1500 metres, beneficiant-se així de la humitat proporcionada pels vents alisis en formar aquests un mar de núvols. Comprèn dos subtipus de bosc: la laurisilva i el fayal-brezal.

Bosc de Laurisilva

Aquesta zona alberga espècies com la lloro o llorer (Laurus azorica), barbusà (Apollonias barbujana), til o tilo (Ocotea foetens) o viñátigo (Persea indica). Aquestes, juntament amb espècies de dèria associades conformen la laurisilva. La laurisilva és considerada una relíquia de la vegetació mediterrània de l' era Terciària o Cenozoica.

Fayal-brezal

Les parts menys humides o de transició d'aquesta zona solen estar ocupades pel Fayal-Brezal, en les quals domina la faia (Myrica faya) i el bruc (Erica arborea)

Pineda de Pinus canariensis

Aquesta zona sol trobar-se entre els 1200 i 2000 metres d'altitud, existint a les illes del Hierro, Gran Canària, La Palma i Tenerife. Està dominada per la presència del pi canari (Pinus canariensis) tot i que conviu en parts amb arbustos com el cods (Adenocarpus foliolosus), la xara (Cistus symphytifolius) i varietats de farigola (Micromeria spp.). Existeixen també altres espècies que habiten almenys algunes pinedes, així com certs endemismes propis d' aquesta zona.

Alta muntanya

A les zones més altes de Tenerife i la Palma, per sobre dels 1900 metres, hi ha comunitats arbustives obertes, dominada per les lleguminoses i pràcticament sense arbres, excepte escassos exemplars de cedres (Juniperus cedrus).

Aquesta zona compta amb nombrosos endemismes, com el tajinaste vermell (Echium wildpretii), l'alhelí del Teide, Pterocephalus lasiospermus, Pterocephalus porphyranthus, retama del Teide (Spartocysus supranubius), Genista benahoavensis, Silene nocteolens, la violeta del Teide (Viola cheiranthifolia)

A la zona de Canàries destaquem

Els Drago van ser donacions de Mapasa el 1999, alguns no van sobreviure  i nous Drago van arribar de la jardineria Moix el 2004.

El 2001 Algunes de les palmeres Phoenix canariensis van ser traslladades del JBH, amb el suport de Joan Mediavilla propietari de la botiga “Els pollos de la Llull”

Els pins de canàries, les Eufòrbies balsamífera i regis jubae, van arribar en llavor d’expedicions botàniques de Julià Molero (facultat de farmàcia UB) i plantades al viver fins a ser trasplantades al jardí.

Destaquen també els bosquets de llorers i els Echium de Canàries.

Palmera de Canàries trasplantada del JBH al nou JBB l'any 2000

Si voleu més informació de la Flora de les Canàries, aquest enllaç us serà de gran ajuda:

Flora canaria. Flora y vegetación de las Islas Canarias

Tornar a Canàries