Euphorbia lamarckii Sweet, coneguda en castellà com a tabaiba amarga o salvatge i com a figuerilla, és una espècie d'arbust suculent pertanyent a la família Euphorbiaceae. És originària de la Macaronesia.12

Al costat d'Euphorbia canariensis forma la comunitat vegetal denominada tabaibal-cardonal.

Descripció:

És un arbust perenne ramificat pertanyent al grup d' espècies endèmiques arbustives. Es diferencia d' altres espècies per les seves inflorescències pedunculades, umbeliformes i normalment compostes, de color groc-verdós i perquè les bràcties florals es cauen abans que maduri el fruit.

Igual que altres espècies del gènere Euphorbia, tota la planta posseeix un làtex de color blanc, enganxós i tòxic, conegut a les illes com a llet de tabaiba.

La floració es produeix des de principis de primavera a finals d'estiu, entre abril i setembre.

Ecologia i hàbitat:

E. lamarckii és una espècie endèmica de l'arxipèlag de Canàries ―Espanya―, estant present a les illes d'El Hierro, La Palma, La Gomera i Tenerife.1

Es desenvolupa des del nivell del mar fins als 1500 metres d' altitud, essent un element comú en els matolls de substitució de la vegetació natura.

Curiositats i usos:

L' espècie ha estat utilitzada per l' ésser humà des d' època aborigen. Així, la seva fusta va servir com a llenya fins a temps recents, mentre que amb el seu làtex es confeccionaven cataplasmes per cauteritzar empitjorades ateses les seves propietats càustiques. Era usat a més per la seva qualitat enganxosa per extreure espines d' espècies d' Opuntia enterrades a la pell, i per pescar mitjançant la tècnica d' envarbascat ateses les seves condicions tòxiques. 

Aquest mètode, que era ja usat pels aborígens, consistia a atrapar peixos en tolls i atordir-los abocant el làtex a l'aigua.

E. lamarckii s' utilitza en jardineria com a planta ornamental, necessitant poques cures per al seu cultiu. Ha de tenir exposició directa al sol i escàs reg

Es coneix popularment a les illes Canàries com a tabaiba amarga o salvatge, denominant-se també com a figuerilla a les illes de La Palma i Tenerife.

L'il·lustrat tinerfeny José de Viera i Clavijo va recollir en el seu Diccionari d'història natural de les illes Canàries també el nom de tabaiba zancuda per referir-se a aquesta espècie, tot i que nomenada per ell com a Euphorbia silvatica canariensis.

El terme tabaiba és un guanchisme, una paraula de procedència aborigen canària que segueix viva en l'espanyol de les illes, sent el nom genèric que es dóna a les espècies de port arbustiu ramificat del gènere Euphorbia.

Pel que fa als seus apel·latius d'amarga i salvatge, fan referència a la toxicitat del seu làtex, en contraposició al de la tabaiba dolça.

Per la seva banda, la denominació de figuereta fa al·lusió a la presència de làtex a la planta igual que a la figuera.

Etimologia

Euphorbia: nom genèric que deriva d' Euphorbus, metge grec del rei Juba II.

lamarckii: epítet llatí que al·ludeix a la dedicació de l'espècie al zoòleg i botànic francès Jean Baptiste de Lamarck.

Tornar a Canàries