Grevillea

De la família de les proteàcies, Endèmica de Nova Gal.les del Sud.

Curiositats:

Descrita per Donald McGrillivray, dedicada  al botànic australià que va ser director del Reial Jardí Botànic de Sydney, Lawrence A.S. Johnson (1925-1997). 

Descripció:

Arbust o petit arbre, molt ramificat, de creixement ràpid, fulles pinnatisectes (fulles amb divisions que arriben fins el nervi principal), més o menys sèssils (sense pecíol), forma de 5-10 lòbuls alterns, gairebé paral·lels al raquis, linears, amb el marge revolut i l'àpex agut, una mica coriàcies. Les fulles mesuren en 10 i 25  cm de longitud i tenen lòbuls estrets que mesuren de 0,7 a 1,5 mm d'ample.

Ecologia i hàbitat:

Tolera la sequera i el fred, si no és gaire intens. Permet podes lleugeres.

Quan no està florida ens pot recordar a un pi per les seves fulles pinnatisectes i la capçada globosa.

Reproducció:

Inflorescències en raïms terminals o axil·lars erectes, amb 6-16 flors de color rosat o vermell,  el periant (Conjunt de peces estèrils que sovint envolta els elements fèrtils de la flor i pot constar de calze i corol·la) està fortament recorbat aproximadament des de la meitat, tèpals dorsals, l'estil corbat, vermellós.

El fruit en fol.licle llenyós amb llavors alades.

Creix fins a una alçada d'entre 2 i 4,5 m. 

És una de les grevíl·lees amb la floració més perllongada ja que les flors apareixen entre agost i novembre (de finals d'hivern a finals de la primavera) a l'àrea de distribució natural de l'espècie. Cal destacar les vistoses flors de la Grevillea johnsonii, amb els pètals de color fúcsia i un estil del mateix color, però triplement més llarg que els pètals. Les flors es troben agrupades en disposició circular, amb els estils sobresortint, recordant les potes d'una aranya. És per això que popularment a la inflorescència de Grevillea johnsonii, i a la d'altres espècies del mateix gènere, se l'anomena flor-aranya.

Grevillea johnsonii

Tornar a Austràlia